Per aprendre aquest tema utilitzarem la informació de:
Mira al teu voltant i observa. Ets capaç de distingir els éssers vius dels inerts?
Hi ha éssers vius de tipologies molt variades, però tots tenen dues coses en comú:
Estan fets d’una o més cèl·lules.
Fan les tres funcions vitals: es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.
Durant el procés de vida dels éssers vius, aquests es relacionen amb el medi que els envolta, donant lloc als ecosistemes.
Dins els ecosistemes, els éssers vius s’alimenten uns dels altres per tal de poder prosperar i sobreviure, creant cadenes alimentàries o xarxes tròfiques.
Els éssers vius i els seus ecosistemes han de fer front a múltiples amenaces. Quan aquestes són massa severes, l’existència de les espècies pot estar en perill fins a tal punt que poden arribar a extingir-se!
Informació extreta de sàviament.com
La Terra és el planeta més especial del Sistema Solar, ja que hi podem trobar tant éssers inerts com vius! Però què són? Quina diferència hi ha?
Anomenem éssers inerts a les coses que no tenen vida. Una taula, una pedra, l’aigua o un llibre són éssers inerts.
En canvi, els éssers vius, són aquells que tenen vida. Les plantes, els animals i els fongs en són alguns exemples
Els éssers vius realitzen diverses funcions vitals al llarg de la seva vida; en canvi, els éssers inerts no realitzen cap funció vital.
Nutrició
Mengen, beuen i respiren per créixer i sobreviure
Relació
Fan coses amb altres éssers vius i amb el medi.
Reproducció
Creen nous éssers vius semblants ells.
Tenint en compte característiques com el nombre de cèl·lules que els componen, la presència o absència de nucli en les cèl·lules i la manera d’alimentar-se, els éssers vius es classifiquen en 5 regnes:
Animals
MOVIMENT:
Es desplacen.
ALIMENTACIÓ:
Heteròtrofs: mengen altres éssers vius.
COMPOSICIÓ CEL·LULAR:
Pluricel·lulars.
TIPUS:
Vertebrats.
Invertebrats
Plantes
MOVIMENT:
NO es desplacen.
ALIMENTACIÓ:
Autòtrofs: fan el seu propi aliment - FOTOSÍNTESI.
COMPOSICIÓ CEL·LULAR:
Pluricel·lulars.
TIPUS:
Arbres.
Arbusts.
Herbes.
Fongs
MOVIMENT:
NO es desplacen.
ALIMENTACIÓ:
Heteròtrofs: mengen altres éssers vius.
COMPOSICIÓ CEL·LULAR:
Pluricel·lulars.
TIPUS:
Bolets.
Floridura.
Llevats.
Protists
Grup molt variat.
MOVIMENT:
Alguns es desplacen.
ALIMENTACIÓ:
Heteròtrofs i autròtofs.
COMPOSICIÓ CEL·LULAR:
Unicel·lulars o pluricel·lulars.
TIPUS:
Protozous
Algues
Amebes
I altres...
Bacteris
MOVIMENT:
Es desplacen.
ALIMENTACIÓ:
Heteròtrofs i autròtofs.
COMPOSICIÓ CEL·LULAR:
Unicel·lulars.
La diferència entre una cadena i una xarxa tròfica és que la cadena és més simple que la xarxa. Quan en un ecosistema hi ha una gran quantitat d’éssers vius que es mengen uns als altres les cadenes s’acaben convertint en xarxes complexes.
CADENA TRÒFICA
És una manera simple d'enllaçar les relacions alimentàries d'éssers vius.
Així, descriu el procés de transferència de substàncies nutritives a través de les diferents espècies d'una comunitat biològica, en el qual cadascuna s'alimenta de la precedent i és aliment de la següent.
XARXA TRÒFICA
Conjunt interconnectat de cadenes que mostra com flueix l'energia i la matèria dins d'un ecosistema. Representa la interacció entre productors, consumidors i descomponedors, on els organismes s'alimenten de múltiples espècies, formant un sistema complex. És clau per a l'equilibri ecològic.
En una cadena o xarxa alimentària hi ha diverses categories segons qui es menja a qui:
Consumidors terciaris i superdepredadors:
Són els éssers vius que es mengen els consumidors secundaris. Es tracta de carnívors que es mengen altres carnívors, com el lleó, l’orca o el cocodril marí.
Consumidors secundaris:
Són els éssers vius que es mengen els consumidors primaris. En el cas dels animals són els que tenen una dieta carnívora o omnívora, com les guineus, les serps o els mussols.
Consumidors primaris:
Són els éssers vius que es mengen els productors. En el cas dels animals són els que tenen una dieta herbívora o omnívora, com els cérvols, els esquirols o els elefants.
Productors:
Són els organismes autòtrofs, és a dir, els que poden produir el seu propi aliment a través de la fotosíntesis. Els productors agafen matèria inorgànica i la converteixen en matèria orgànica. En aquest grup s’hi troben les algues i les plantes.
Descomposadors:
Finalment el cicle es tanca amb els descomponedors. Aquest grup, format per fongs, molses, bacteris i alguns animals com els cucs, les mosques o les formigues s’encarrega de descompondre la matèria orgànica, com fulles, restes d’animals morts o excrements i la converteixen de nou en matèria inorgànica per als productors.
Entre els éssers vius que habiten els ecosistemes s’estableixen diferents tipus d’interaccions i relacions. Aquestes poden ser beneficioses , perjudicials, o poden no aportar beneficis ni perjudicis.
Algunes de les interaccions més freqüents que podem observar són:
Depredació
Té lloc quan un ésser viu, el depredador, caça i es menja a un altre ésser viu, la presa. Normalment els depredadors són més grans i forts que la presa.
Exemple: un lleó i una zebra; una àguila i un peix; una serp i un ratolí.
Competició
Dos éssers vius (de la mateixa espècie o d'espècies diferents) competeixen pels mateixos recursos, com ara aliments, aigua, espai, llum o nutrients. En una competició cap dels éssers vius es veu beneficiat.
Exemple: l'alzina i el pi competeixen per l'aigua i el sol; el tigre i el lleó.
Quan les relacions entre éssers vius són properes i a llarg termini, reben el nom de simbiosis. En aquest tipus de relacions sempre hi ha al menys un individu que resulta beneficiat de la interacció.
Mutualisme
Dos éssers vius estableixen una relació mútua de la qual els dos resulten beneficiats.
Exemple: les abelles obtenen alimnet de les flors (néctar i pol·len) i en el procés les pol·linitzen faciñitant la seva reproducció.
Comensalisme
Un ésser viu, el comensal, es beneficia d'un altre, l'hoste, sense perjudicar-lo ni beneficiar-lo
Exemple: moltes espècies d'ocells construeixen els seus nius als abrres. L'arbre proporciona un lloc segur pels ocells i les seves crises sense rebre cap impacte isgnificatiu.
Parasitisme
Un ésser viu, el paràsit, es beneficia d'un altre, l'hoste, fent-li algun perjudici. A diferència de la depredació, el paràsit,, que normalment és més petit, no acostuma a buscar la mort del seu hoste.
Exemple: les paparres són paràsits que s'adhereixen a la pell dels seus hostes provocant pèrdua de sang, irritacions, infeccions i malalties als seus hostes.