Embedded Files
1 - ESTEM FORMATS PER CÈL·LULES
1 - ESTEM FORMATS PER CÈL·LULES
En la naturalesa, els éssers, tant si són vius com inerts, estan formats per matèria.
Però... què diferencia els uns dels altres? Què tenen en comú un bacteri, un fong, un pi o un lleó?
Els éssers vius tenen unes característiques que els éssers inerts no tenen:
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
Les persones, com la resta dels éssers vius, estem formats per cèl·lules. Les nostres cèl·lules són molt petites. En general, la seva grandària és unes cent vegades menor que un mil·límetre. Les cèl·lules, a pesar de ser tan petites, duen a terme les tres funcions vitals:
La nutrició
Consisteix a obtenir els nutrients que qualsevol ésser viu necessita, respirar, utilitzar els nutrients i expulsar les substàncies de rebuig. Els aparells implicats en aquesta funció són l'aparells digestiu, el respiratori, el circulatori i l'excretor.
La relació
Consisteix a reaccionar a tot allò que passa dins i fora del cos. L’aparell locomotor i el sistema nerviós treballen coordinats i fan possible aquesta funció.
La reproducció
Consisteix a produir descendents o fills. L’aparell reproductor masculí i el femení permeten que les persones duguin a terme la funció de reproducció i tinguin descendència.
La cèl·lula és la part més petita d'un ésser viu capaç de fer les funcions de nutrició, relació i reproducció
Saps quantes cèl·lules tenim les persones?
Encara que no és possible conèixer amb exactitud el número de cèl·lules que té el cos humà, alguns estudis afirmen que tenim aproximadament entre 30 i 40 bilions de cèl·lules, això sí, no totes són iguals. Com que en el cos es realitzen funcions diferents, tenim més de 200 tipus de cèl·lules diferents dins el nostre cos.
Com es diu la ciència que estudia les cèl·lules i els éssers vius?
La biologia és la ciència que estudia les cèl·lules i els éssers vius.
2 - LES CÈL·LULES
2 - LES CÈL·LULES
Les cèl·lules, en general, són microscòpiques. Com veurem més endavant, n’hi ha de formes diverses, però totes tenen tres parts:
la membrana, que les recobreix;
el citoplasma, que n’omple l’interior i conté els orgànuls,
i el material genètic, que pot estar tancat en un nucli o no.
• El nucli protegeix l’ADN i controla la reproducció de la cèl·lula.
• Els orgànuls fan les diferents funcions cel·lulars.
3 - GRANDÀRIA I FORMA DE LES CÈL·LULES
3 - GRANDÀRIA I FORMA DE LES CÈL·LULES
La GRANDÀRIA DE LES CÈL·LULES d’un ésser viu no té cap relació amb la seva mida, és a dir, no per ser un ésser més gran, les seves cèl·lules també ho han de ser.
La majoria de les cèl·lules són microscòpiques, és a dir, la seva mida és tan petita que per a poder observar-les necessitem un microscopi, com ara els glòbuls vermells, els glòbuls blancs o els espermatozous.
La unitat que s’utilitza per a mesurar aquestes cèl·lules és la micra, que equival a una mil·lèsima de mil·límetre:
1 micra = 0,001 mm
Algunes cèl·lules es poden veure a simple vista, com és el cas d’alguns ous d’ocells abans de ser fecundats, que poden assolir diversos centímetres, o les cèl·lules nervioses que recorren el coll de la girafa, que superen el metre de longitud.
Sabies que un ou és una cèl·lula?
El vermell és el nucli i la clara és el citoplasma. També té una membrana transparent que protegeix el citoplasma i la paret cel·lular és la closca de l’ou.
La FORMA DE LES CÈL·LULES també és molt variada: hi ha cèl·lules en forma de disc, com els glòbuls vermells; cèl·lules esfèriques, com els glòbuls blancs o els òvuls; d’estrellades, com les neurones; o en forma polièdrica, com les cèl·lules de les plantes.
Cèl·lules de la pell
Cèl·lules pulmonars
Cèl·lules vegetals
Neurones
Teixit muscular
Glòbuls vermells i blancs
4 - ÉSSERS UNICEL·LULARS I PLURICEL·LULARS
4 - ÉSSERS UNICEL·LULARS I PLURICEL·LULARS
Els éssers vius poden ser més o menys complexos, depenent del nombre de cèl·lules que els formen i del grau d’organització que aquestes tenen. Hi ha éssers vius unicel·lulars i éssers vius pluricel·lulars.
Els éssers vius unicel·lulars són constituïts per una única cèl·lula.
En aquests éssers vius, les tres funcions vitals les fa l’única cèl·lula que tenen. Alguns éssers vius unicel·lulars poden viure en conjunts anomenats colònies. Tanmateix, no estan organitzats ni coordinats: en una colònia, cada cèl·lula continua sent un ésser viu independent que pot sobreviure per ell mateix si se separa de la resta.
Els éssers unicel·lulars amb cèl·lula procariota són els bacteris i altres éssers similars.
Els éssers unicel·lulars amb cèl·lula procariota són els bacteris i altres éssers similars.
Els éssers vius pluricel·lulars són constituïts per diverses cèl·lules.
Les cèl·lules dels éssers pluricel·lulars no són independents. Han de viure juntes i poden especialitzar-se per fer una tasca, és a dir, adaptar la seva forma i les seves característiques. Fins i tot poden coordinar-se i funcionar com una unitat.
Les plantes i els animals són organismes pluricel·lulars.
Estan formats per milions de cèl·lules. Les seves cèl·lules s'especialitzen per realitzar determinats treballs com ara: els globuls vermells s'encarreguen de transportar oxigen, les neurones de transmetre informació a través del cos i els espermatozous i els òvuls intervenen en la reproducció.
Les cèl·lules PROCARIOTES són les més petites, senzilles i no tenen el material genètic dins el nucli.
Les cèl·lules EUCARIOTES són cèl·lules més grans i amb molts orgànuls. El seu material genètic està a dins un nucli.
DIFERÈNCIES ENTRE CÈL·LULES ANIMALS I VEGETALS
La cèl·lula animal i la cè·lula vegetal són pràcticament iguls. Si més no, trobem dues diferències:
· La cèl·lula vegetal, a part de tenir una membrana plasmàtica, també té una paret cel·lular. Que és una capa dura i forta per fora de la membrana que protegeix la cèl·lula.
· A més a més, a dins del citoplasma, la cèl·lula vegetal, té uns orgànuls anomenats cloroplats que són els encarregats de fer la fotosíntesi
5 - ORGANITZACIÓ CEL·LULAR
5 - ORGANITZACIÓ CEL·LULAR
En els éssers pluricel·lulars, les cèl·lules s’organitzen en diversos nivells.
Les cèl·lules que realitzen la mateixa funció formen els teixits. Per exemple, el teixit muscular, el teixit nerviós o el teixit ossi.
Hi ha teixits que s’uneixen per funcionar conjuntament i formen els òrgans, com ara l’estómac, l’ull o els músculs i els ossos.
Així mateix, hi ha òrgans que actuen de manera coordinada per realitzar un treball i formen un sistema o aparell, com ocorre amb el sistema muscular, el sistema nerviós, el sistema ossi, l’aparell locomotor o l’aparell excretor.
La unió de tots els aparells i sistemes constitueix un organisme, és a dir, un ésser viu complet capaç de dur a terme les funcions vitals. Per exemple, un ca o un roser.
VOCABULARI
Saps quin és l'òrgan més gran del cos humà?
Com ja sap, un òrgan és una part del cos formada per diversos teixits que duu a terme una funció determinada. La pell és l'òrgan més gran del cos humà.
Te'n recordes quants i quins són els aparells del cos humà?
Al cos tenim sis aparells:
● L’aparell digestiu, format per òrgans com ara l’esòfag, l’estómac i l’intestí prim.
● L’aparell locomotor, format pels sistemes muscular i ossi.
● L’aparell respiratori, format per òrgans com ara el nas, la boca, la tràquea i els pulmons.
● L’aparell circulatori, format pel cor i els vasos sanguinis.
● L’aparell excretor, format per òrgans com ara els ronyons i la bufeta de l’orina.
● L’aparell reproductor, format pels òrgans reproductors masculins i femenins.
6 - LES NOSTRES CONCLUSIONS
6 - LES NOSTRES CONCLUSIONS
L'ESSENCIAL:
7 - JUGUEM PER APRENDRE
7 - JUGUEM PER APRENDRE
8 - PER SABER-NE MÉS
8 - PER SABER-NE MÉS
La Cèl·lula by Margalida Estrany Rosselló is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License.
Page updated
Report abuse